Quan una parella decideix casar-se, es posa en marxa una gran maquinària que té que funcionar el dia E a la hora X a la perfecció. Són tantes coses que preparar: la cerimònia, la roba i els seus complements, el convit, les flors, contractar fotògraf, contractar vídeo (ei, ahí estem nosaltres!), regalets, discomòbil, viatge… no acabaria mai!
Després de tants anys d’experiència gravant i editant vídeos de boda, et dones conter que hi han coses que no es poden controlar: com eixe moment que es repeteix en la gran majoria de cerimònies, on la xiqueta que porta el coixinet amb els anells no vol soltar-lo o simplement les aliances estan tan ben lligades que no hi ha qui les puga deslligar. Alguna ment privilegiada pot inventar una nova tècnica d’aferramenta d’anells?
Quan s’arriba al convit, és el moment de relaxar-se i gaudir de la companyia de la família i dels amics. És una FESTA! gaudiu-la però no hi ha que oblidar que els convidats també volen divertir-se i hi ha gent de totes les edats…
Eixa maquinària de la que parlava abans, no pot parar-se. La festa ha de ser ÀGIL. Tot funciona: la gent està feliç, xarren, riuen, mengen eixe menú que heu triat amb tanta cura… És el moment de relaxar-se i gaudir de la companyia dels teus familiars i amics.
No hi ha que oblidar que els convidats també volen divertir-se i hi ha gent de totes les edats…
El convit està ple de moments senyalats i un dels que més disfruta la nóvia i les seues amigues es quan reparteixen els rams… i no EL RAM! En el temps les tradicions canvien i hui en dia ja pràcticament ningú llança el ram a les amigues singles, sinó que es reparteixen moooolts rams: des de a l’amiga següent en casar-se, a la que més estimes, a una germana o cunyada, o perquè no, a TOTES! Què més dóna… Jo trobe que tenia més encant el que es feia abans: llançar-lo o donar el ram sols a una amiga, era una sorpresa, i un moment molt especial per a les dues persones: no tots els dies es casa la teua amiga i et regala el ram, el SEU ram!
Eixe dia està ple de moments que es repeteixen boda rere boda… el pastís, el repartiment de regalets, el ball… Però el dia que et cases tú, és un dia irrepetible i únic i per als nuvis es com si fóra la primera vegada que el viuen… ben mirat si que ho és, perquè és la seua i són els protagonistes.
Així que després de estar a tantes celebracions seria interessant que eixa part final de la festa fóra més àgil… torne a la parauleta! Perquè la gent arribada certa hora el que vol ja és ballar i que la festa no pare.
Dit tot açò, soc conscient que eixe dia sols es viu una vegada (en teoria) i hi ha que disfrutar-lo i deixar-se portar i si es fa llarg el convit, que voleu que vos diga… és la vostra boda! La recordareu sempre com la millor, la cerimònia més bonica i el convit més divertit!
