Nerea i David ho recordaran sempre. Eixe dia, un matí assolellat, el passeig de Nerea des de sa casa fins a l’església del Carme. Com diu ella: una tradició que s’ha anat perdent i que ella va voler recuperar. Ja començaren el dia amb ganes, amb el veïnat al carrer, transmetent a la gent la seua alegria.
Un convit ple de sorpreses on tots els convidats es van implicar en un Flashmob. Una xaranga que va omplir el saló d’eixe soroll que tant vos agrada, que vos emociona i fa que no pugau deixar de ballar: perque celebràveu el vostre enllaç, però no podeu oblidar que sou fallers.
Un post boda tranquil i relaxat, al paratge suecà més bonic per excel·lència: la Montanyeta dels Sants i els Ullals, on passàrem una bona vesprada recordant l’11 d’octubre de 2015.
SuecaBoda va estar present en tots aquestos moments per no deixar escapar cap detall d’uns dels dies més feliços de la vostra vida en comú, perquè segur que en vindran més!
Manu ens comentava que pareixia que el dia de la boda no arribava mai, que passaven els dies i sempre hi havia coses que fer i preparar. Però el 30 de maig va arribar i Manu i Tania ja s’han casat i no podia haver eixit millor! Per començar va eixir un dia primaveral amb un sol preciós que feia que tot lluira més encara.
ItacaVídeo i Ana Piera Fotografia van estar presents eixe dia en una cerimònia molt emotiva a l’Ermita dels Benissants de la Pedra. El convit va tindre lloc al Sucrer, en el Mareny i les imatges parlen per sí soles: alegria, molta diversió, sorpreses i moments molt emotius.
Per a fer el postboda vam aprofitar els arrossars de Sueca per plasmar la complicitat d’esta parella: mirades i somriures que ho diuen tot.
Ací vos deixem el videoclip de Manu i Tania que hem editat amb el tema de Sia, Breath me de la sèrie Six feet under.
Una mirada, un somriure, una carícia, un bes, una abraçada… tot això i més és el que ens agrada captar quan enregistrem una boda.
David i Arantxa ens captivaren amb la seua complicitat i simpatia. SuecaBoda va viure amb ells uns dies màgics i intensos, tant per a gravar la boda com el postboda.
Família i amics es van bolcar amb la parella, fent-los veure tot el que els estimen. Una bonica cerimònia, on les paraules dedicades als nuvis els van fer emocionar i un convit on va haver de tot: des d’una cançó que va compondre el germà de David, passant per un ball que va preparar tota la família, o la broma que li feren els amics a David, “El Rei del Sofà”, són moments que sempre quedaran a la seua memòria.
Per al postboda disfrutàrem d’un magnífic dia per a volar el Dron, a la Muntanyeta dels Sants i a la platja del Dossel a Cullera, on ja més relaxats ens narraren les seues impressions i com van viure aquell 25 de juny de 2016, el dia que van unir les sues vides.
14.05.2016. El Sucrer. Samuel i Laia. Compromís, amor, emoció i sentiment. Una data i un lloc que marquen “La vie en rose” que portarà a aquesta parella a no aturar-se davant dels entrebancs i a gaudir junts de les coses boniques que els oferirà la vida…
Com deia Samuel al compàs de la Corranda: “Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí”, així que disposeu-vos a omplir l’equipatge dels moments viscuts i dels que vindran a la vostra vida en comú.
“Ella és reina d’aquest dia, jo l’home elegit”
SuecaBoda no va perdre cap detall d’aquell dia tan intens i tenim el gust d’estrenar amb vosaltres les noves caixes en les que us fem entrega del vostre vídeo de boda… Tot un luxe! Gaudiu-ho!
Rebeca i Borja són sinònim de complicitat, tendresa i humor, com va quedar patent a la primera “toma” de l’entrevista que els vam fer, quan gravàrem el postboda: les bromes agafaren el protagonisme i va eixir tot genial!
Vam anar a l’Albufera per enregistrar l’entrevista i algunes fotografies amb Ana Piera. Allí es va crear un ambient molt relaxat, i van deixar fluir els seus records, tant que a Rebeca encara li se nota l’emoció al recordar les albades que els van cantar el dia del casament.
Res millor que el record de saber que tot va eixir bé i que per damunt de tot, família i amics van estar gaudint junt a ells d’un dels dies més bonics que viuran… perquè segur que en vindran d’altres i els viuran a la seua manera…
Yes, it was my way
Música: Claude François i Jacques Revaux. Lletra: Paul Anka
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Ver
